Turisme cultural a Menorca

Edificis singulars

Catedral de Ciutadella (Ciutadella de Menorca)

La Catedral pertany al gòtic català del S.XIV encara que conserva l'antic minaret de l'antiga mesquita. Compta amb una preciosa i ornamentada Capella de les Ànimes del S.XVIII.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Fortalesa de la Mola (Menorca)

La Fortalesa d'Isabel II, construïda entre els anys 1850 i 1875, ubicada en un dels paratges més bells de l'illa de Menorca, constitueix un dels millors exponents de l'arquitectura militar de finals del segle XIX. La seva situació estratègica a la bocana del port de Maó, la va convertir en un punt clau del sistema defensiu de l'illa. Actualment, la Mola, representa un patrimoni historicomilitar de gran valor, enclavat en un entorn natural de primer ordre.

La Fortalesa es va construir després d'una forta pressió britànica, que amenaçava de tornar a l'illa per utilitzar-la com a base en la seva defensa contra els francesos. Aquests dos països es disputaven el control naval de la Mediterrània. Les aigües mediterrànies mai no havien estat tranquil·les des del final de les guerres napoleòniques el 1815 i des de llavors l'encreuament de les rutes marítimes entre francesos i britànics causava molta tensió.

Abans d'acabar la construcció la Fortalesa va quedar antiquada. En comptes dels antiquats canons d'avantcàrrega (per la boca de foc), es varen començar a dissenyar potents peces d'artilleria de retrocàrrega (per la culata), que tenien l'ànima estriada (interior del tub estriat) per estabilitzar els projectils i augmentar-ne la precisió. Això va significar que es va haver de replantejar el sistema defensiu de l'illa. Així, es varen instal·lar bateries costaneres alienes de la fortificació emmurallada que defensaven les costes de Menorca des d'una distància remota. Amb els seus potents projectils eren capaços de detenir tota classe de vaixells invasors.

En el marc de les activitats complementàries organitzades al recinte de la Fortalesa de la Mola, s'ofereixen periòdicament observacions astronòmiques, concursos de fotografia, exposicions, mercats d'antiguitats?

Disponibilitat d?audioguies per seguir el recorregut lliurement i conèixer els punts més significatius del recinte.

info@fortalesalamola.com

Tel. +34 971 364 040 +34 686 659 400

http://www.fortalesalamola.com

http://www.cime.es/consorcio/index.html

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Fort Marlborough (Es Castell)

Cala Sant Esteve

Fax:

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Castell de Santa Àgueda (Ferreries)

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Ajuntament de Ciutadella (Ciutadella de Menorca)

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Castell de Sant Nicolau, una torre de defensa (Ciutadella de Menorca)

Actualment al port de Ciutadella hi ha dues torres de defensa costaneres: el castell de sant Nicolau, al port, per defensar-lo, i el castell de sa Caleta. El primer és d'època anterior a la resta de torres de defensa construïdes en el segle XVIII i va ser construït poc després que es modernitzassin les muralles de Ciutadella. L'any 1756 varen desembarcar els francesos i varen travessar tota l'illa per assetjar el castell de sant Felip, per la qual cosa no podia descuidar-se la defensa del seu port. En època dels anglesos va ser reforçat amb la construcció del castellar de sa Caleta, un ancoratge proper al port.

El castell de sant Nicolau és una torre on l'únic accés a l'interior és per una porta rectangular amb decoracions d'estil barroc i figures en baix relleu que representen l'escut de la corona d'Aragó i altres escuts a ambdós costats, més petits, atribuïts a la Universitat General de Menorca i al governador de l'illa quan la torre va ser construïda. Té una escala de cargol a prop de la porta d'entrada que facilita l'accés al pis superior i segueix fins al cim d'una petita torre, que tenia funcions de talaia, possiblement per mantenir la comunicació visual amb les talaies d'Artruix i Bajolí. El castell disposa d'una fossa perimetral de vuit metres d'amplitud i de més de dos metres de profunditat, amb un pont llevadís davant la porta.

Actualment el castell de sant Nicolau té les portes obertes al públic perquè pugui ser visitat en temporada turística i es poden concertar visites en grups durant l'hivern amb el seu actual propietari, l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Can Salort (Ciutadella de Menorca)

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Bastió de sa Font (Ciutadella de Menorca)

Pla de Sa Font, s/n

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Torre d'en Quart (Ciutadella de Menorca)

Carretera de Cala Morell
Visitable només desde la carretera.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Museus i centres

Museu Funerari (Maó)

Cementeri de Maó
C/ Cos de Gràcia s/n

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Museu de Menorca (Maó)

El Museu de Menorca és la institució museística més important de l'illa. A les seves sales s'explica la història de Menorca a través dels seus vestigis materials.
L'actual seu del Museu de Menorca és l'antic convent franciscà de Jesús, un edifici d'estil barroc que es va construir entre finals del segle XVII i principis del XIX.
L'any 1835, a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, els frares van deixar l'edifici i de llavors ençà ha tingut diferents funcions fins que, finalment, es va convertir en la seu del Museu de Menorca. El fons del Museu està format per materials de Menorca procedents d'antigues col·leccions, d'excavacions i de dipòsits i donacions, tant de particulars com de diverses entitats.
A la planta baixa, al voltant del claustre, s'hi troben les sales d'exposicions temporals i la sala d'actes. L'exposició permanent ocupa els pisos primer i segon, oberts al públic des de l'any 1998. Abans de visitar aquestes sales es pot veure un audiovisual que mostra un breu recorregut per la història de l'illa.

Adreça: Avda. Doctor Guàrdia, s/n. 07701, Maó.
Tlf: 971 350955. Fax: 971 350565
Horari d'estiu (de l'1 d'abril al 30 d'octubre):
Dimarts a Dissabte, de 10:00 a 14:00 h i de 18 a 20:30 h
Diumenge, de 10:00 a 14:00 h
Dilluns i festius tancat
Horari d'hivern (de l'1 de novembre al 31 de març):
Dimarts a Divendres, de 9:30 a 14:00 h
Dissabte i diumenge, de 10:00 a 14:00 h
Dilluns i festius tancat

Pàgina web

correu electrònic: lplantalamor@dgcultur.caib.es

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

El Museu del Formatge de Maó - Menorca (Ferreries)

A un quilòmetre de Ferreries, a la finca Hort de Sant Patrici trobem el Museu del Formatge, l'únic de les seves característiques a Menorca i a les Balears. Aquest museu etnològic el va crear la família encarregada de l'empresa formatgera Hort de Sant Patrici reformant una antiga nau destinada a la cria i engreixament de bestiar al 1999, i té per objectiu preservar i difondre les tradicions culturals i gastronòmiques de l'illa de Menorca.

En la visita al museu tindrem l'oportunitat de veure el procés d'elaboració artesanal del formatge, gravats fets a mà que descriuen visualment el procés tradicional, peces i eines antigues com a gerres de llet, banquets, premses, bols o bótes i material gràfic sobre els estudis realitzats vers el Formatge Maó-Menorca D.O.P., entre altres. I com no, una degustació de varietats del formatge acompanyada de vins de la terra de la mateixa finca.

La procedència de la tradició del formatge a Menorca és desconeguda però hi ha documents
que parlen de l'elaboració de formatge al segle V, per la carta encíclica del Bisbe Severo de l'any 417, així com d?un important comerç d'aquest producte des de l'Edat Mitja, amb altres punts de la Mediterrània.

Més informació: Museo del Queso Hort de Sant Patrici

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Sa Farinera de s'Arangí (Es Mercadal)

Sa Farinera de s'Arangí, a Es Mercadal, és un conjunt d'edificacions i instal·lacions que conformen la infraestructura d'un antic molí de farina de foc, de què encara avui es conserva l'espectacular xemeneia construïda amb maons.

El seu molí va ser convertit en un molí de farina elèctric amb una maquinària suïssa de principis del segle XX. Als voltants del molí hi ha un considerable nombre de magatzems i l'habitatge del moliner, que en l'actualitat rep un ús diferent.

Aquest conjunt es pot considerar un dels pocs conjunts d'arqueologia industrial a Menorca.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Museu Municipal de Ciutadella del Bastió de sa Font (Ciutadella de Menorca)

Aquest bastió, que va ser aixecat per protegir una de les portes d'entrada de la muralla medieval que voltava la ciutat, es dreça damunt un dels dos penya-segats que flanquegen el port. Des del 1995, les grans sales, cobertes amb magnífiques voltes de pedra calcària i originàriament utilitzades com a magatzem del delme, són ocupades pel Museu Municipal.

L'exposició permanent ofereix un recorregut per la història de Menorca, des de la prehistòria fins a les èpoques paleocristiana i musulmana, concretament fins a la integració de l'illa a la Corona d'Aragó el 1287. A les vitrines es mostren objectes d'ús quotidià, com ara gerros i altres estris de cuina, o pintes i joies.

Restes de Myaltragus balearicus
Una gran part dels fons arqueològics procedeixen de les excavacions realitzades aquests darrers anys en diferents jaciments dins el mateix municipi. Entre les col·leccions més representatives es destaquen les troballes de la Cova del Càrritx i de la Cova del Mussol, com també les interessants mostres paleontològiques de Myaltragus balearicusrecuperades de la Cova C-2 a Punta Nati, al nord del terme. Aquest petit antílop va tenir un paper fonamental en el primer poblament de l'illa; però, consumit en grans quantitats, va arribar a l'extinció al voltant del 2000 aC.

També s'organitzen exposicions temporals de temàtica paleontològica, arqueològica, històrica i etnològica. Actualment se celebra la que porta per títol 'Història de Ciutadella de Menorca a través dels fons ceràmics del Museu Municipal', oberta fins el 27 de setembre.

El Museu Municipal de Ciutadella des Bastió de sa Font és a la plaça de sa Font.
Telèfon: 971 380 297. 07760 Ciutadella.
Museu Municipal de Ciutadella
E-mail: museuciutadella@teleline.es

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14. Diumenge, dilluns i festius, tancat.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Galeries d'art (Illes Balears)

Revista d'art contemporani de Balears

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Museu Diocesà de Menorca (Ciutadella de Menorca)

Seminari, 7
Ciutadella
Tel. +34 971 481 297
Dimarts a dissabte 10.30-13.30
Dilluns, diumenge i festius tancat.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Museu Militar de Menorca (Es Castell)

Plaça Esplanada, s/n
Tel. +34 971 362 100, +34 971 365 947
Dilluns, dimecres, dijous i primer diumenge de cada mes
11.00-13.00

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Museu de la Natura (Ferreries)

Acull exposicions temporals i organitza excursions per conèixer la naturalesa, història i cultura menorquines. Les visites se sol·liciten al GOB (Grup Ornitològic Balear) de Menorca.

C/ de Mallorca, 2
Ferreries
Tel. +34 971 374 505
http://www.gobmenorca.com/cnatura

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Col.lecció Hernández Mora-Hernández de Sanz (Maó)

Joan Hernández Mora va ser un gran il·lustrat menorquí, llicenciat en Història i Dret, que va néixer a Maó el 1902 i hi morí el 1984. Una de les seves darreres voluntats va ser de donar les seves col·leccions a l'Ajuntament de Maó, que fa uns anys va crear el Museu Hernández Mora.

El llegat reuneix interessants mostres de llibres, gravats i pintures de Menorca, una galeria de personatges i l'obra i col·lecció cartogràfica del seu pare, Francesc Hernández Sanz, i també del seu germà Francesc. Així mateix, s'hi exhibeixen materials i objectes de tota mena recollits al llarg de la vida d'Hernández Mora.

El museu s'organitza com si es tractés d'una casa típica de la burgesia menorquina. Recorrent-ne i admirant-ne les sales, es recrea l'ambient i la història de l'illa i de la vida privada als segles XVIII, XIX i començament del XX.

Els funerals d'un príncep rus que va morir a Maó

El museu està instal·lat en el complex del Carme, un recinte construït al segle XVIII que es destaca per les grans dimensions. Entre altres sales, n'és remarcable la dedicada al segle XVIII, amb obres de tres grans pintors d'aquella centúria: Giuseppe Chiesa, Pasqual Calbó i Anton Schranz. A través d'aquestes obres podem visualitzar la ciutat de llavors, els seus edificis, escenes de costums i referències als grans fets militars que va protagonitzar la Menorca de les dominacions.

Una de les pintures més curioses que s'exposen en aquesta sala és un dibuix que s'atribueix a l'italià Chiesa, en el qual veurem plasmats amb tot detall els funerals d'Andreas Spiridoff, un príncep rus que va morir a Maó l'any 1769.

Un altre punt d'interès és l'antic claustre, bastit entre 1750 i 1808 i restaurat fa tres anys. Actualment hi funciona un mercat municipal, on cada dia es compren i venen productes frescs i de qualitat.

L'edifici també posseeix altres elements notables, com ara el cimbori i la cúpula amb llanterna, que retallen majestuosos el seu perfil damunt l'horitzó de la ciutat.

El Museu Hernández Mora és a la plaça de la Miranda de Maó. Telèfon: 971 350 597. De dilluns a dissabtes de 10.00 a 13.00 h. Entrada lliure.

http://www.balearescultural.com/

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Museu Etnològic Molí de dalt (Sant Lluís)

El Molí de Dalt de Sant Lluís és un bell record dels tres molins de vent que, durant gairebé 200 anys, van caracteritzar el conjunt arquitectònic de la vila fundada pels francesos. Aquest molí va ser construït possiblement de forma coetània als habitatges que van aixecar els primer veïns. Anys més tard, al 1776, ja funcionava el major molí dels tres, el Molí d?Enmig, situat al mateix carrer principal a pocs metres de l?anterior. Finalment, al 1780 es va construir el Molí de Baix en un solar del carrer Conde de Lannion, en la part meridional del poble.

El molí de vent disposa d?una maquinària de fusta que aprofita la força eòlica mitjançant les aspes que, proveïdes de veles, fan girar la mola que converteix el gra en farina. El Molí de Dalt va ser restaurat íntegrament al 1987, havent-se col·locat les aspes i la maquinària per a la mòlta del gra.

La planta baixa acull un museu etnològic, amb interessants col·leccions d'eines, ormejos i estris del camp i de la vida domèstica tradicional rural i d?oficis ja desapareguts.

C/ de Sant Lluís, 4
07710 Sant Lluís
Dilluns a divendres 10.00-14.00 / 18.00-20.00
Dissabte i diumenge 10.00-13.00
Tel. +34 971 151 084

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Ateneu de Maó (Maó)

C/ Sa Rovellada de Dalt, 25
Tel. +34 971 360 553
Dilluns a divendres 10.00-14.00 dissabte 10.00-14.00
http://www.ateneumao.org

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Ecomuseu del Cap de Cavalleria (Es Mercadal)

L'Ecomuseu del Cap de Cavalleria es troba a la rodalia de Fornells en un paratge entre pujols i aigües tranquil·les d'una bellesa incomparable. El regenta l'associació Gestió del Patrimoni Mediterrani, formada quasi totalment per arqueòlegs i geòlegs.

El museu té dues àrees, una de les quals instal·lada al Lloc de Santa Teresa, una casa rural menorquina tradicional, tota pintada de blanc i amb façana de tres arcades. Aquí s'exposa, de manera didàctica, una extensa informació sobre la naturalesa de la zona i també sobre els jaciments més importants descoberts fins ara.

La resta és museu a l'aire lliure, una combinació espectacular de paisatge únic, tradició i vestigis d'altres civilitzacions. En aquestes 19 hectàrees de superfície convergeixen l'interès per la botànica, la fauna, els costums mariners, l'explotació agropecuària, l'aprofitament dels substrats de roca... i tot plegat se suma a l'activitat arqueològica.

Sanitja, un jaciment romà del segle I a.C.
Una passejada per aquest lloc ens permet, entre altres coses, contemplar el jaciment romà de Sanitja, que els experts situen en el segle I a.C. i que és l'únic que es conserva d'aquella època; una ciutat romana; la mesquita musulmana del segle XVIII; una torre anglesa del 1800; un forn de calç del XIX o diverses pedreres de pedra calcària.

El camí principal és una llenca estreta de terra amb alguns embarcadors tan minúsculs com encantadors, on les barquetes es gronxen damunt l'aigua tranquil·la. Aquí els pescadors continuen fidels als seus vells costums a l'hora de treballar, i amb això l'illa conserva un element etnològic important.

Al final es troba el far, un edifici magnífic construït el 1857 i que té el privilegi de ser el més antic dels que es conserven a Menorca. El lloc és fantàstic i sembla part d'una altra dimensió.

Ecomuseu de Cap de Cavalleria.
Predi de Santa Teresa. Cap de Cavalleria. Fornells. Telèfon i fax: 971 359 999.
E-mail: samisera@arrakis.es
Horari: cada dia d'abril, maig, juny i octubre de 10 a 19 h.; juliol, agost i setembre de 10 h a 20.30 h.

Ecomuseu Cap de Cavalleria

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

CENTRE ARTESANAL DE MENORCA. ART I TRADICIÓ (Es Mercadal)

El centre neix amb l'objectiu de ser un referent, defensor i impulsor de l'Artesania de Menorca. Hi ha una gran diversitat d'oficis artesans antics que es mantenen, com cosidor de cadires, argenters, apicultors, etc. Es poden adquirir tots els productes artesans a la botiga del centre. Es pot destacar la mostra d'Artesania Popular com a exposició permanent, on hi trobam els elements següents :

- Paret seca:
Mestre artesà Isaïes Pons Florit.
Es tracta d'una tècnica de construccions de paret mitjançant l'ús exclusiu de pedres, sense ciment ni cap tipus d'argamassa. Té tres objectius fonamentals:
. Protegir la vegetació i els cultius dels vents dominants que creuen l'illa.
. Eliminar les pedres del camp de cultiu i afavorir les tasques de llaurar.
. Permetre la pastura rotacional del bestiar gràcies a la divisió dels camps.
Encara avui dia es manté aquest mètode ancestral i es calcula que 70.000 quilòmetres de paret seca delimiten els camps de Menorca.

- Pont de bens:
Mestre artesà Isaïes Pons Florit.
Amb la mateixa tècnica que la paret seca, els pagesos de Menorca feien aquestes construccions als camps de pastura per tal que el bestiar es pogués guarir de la climatologia.

- Barreres d'ullastre:
Mestre artesà Miquel Gomila Salom.
Al camp menorquí abunden els ullastres, la duresa de la llenya dels quals l?han aprofitada els pagesos de l'illa per a construir barreres que tanquen les parets seques. La seva funció principal és impedir que el bestiar surti de la seva pastura.

- Ceràmica:
Mestre artesà Artur Gener Fuster.
Un dels elements més comú d'elaboració i d'ús quotidià a la vida menorquina és el
fang cuit. Peces com les tines que s'empraven per fer la bugada o les gerres que es feien servir per contenir aigua, llet o oli, són una mostra de la gran varietat d?útils fets amb fang.

Recinto Ferial de Es Mercadal
C/ Metge Camps s/n
+34 971 154 436
novembre - abril 9-14 h. dissabtes 10-13.30h
maig - octubre 10-14 h. 17-20 h. dissabtes 10-13.30

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Museu de Cabrera: es Celler (Illes Balears)

En aquest edifici rehabilitat es mostra la naturalesa, la història i l'etnografia relacionada amb el parc. En els voltants un petit jardí botànic mostra moltes de les plantes de Cabrera que constitueixen el 21% dels endemismes de l'arxipèlag balear.

Illa de Cabrera
Tfno: +34 630 982 363

Oficines del Parc Nacional a Palma
Gremi Corredors 10, 1º
PALMA 07009
Centraleta +34 971 176 613
Sol·licitud amarraments +34 971 177 641
Fax +34 971 176 617
e-mail: cabrera@mma.es

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Historia i Arqueologia

Poblat talaiòtic de Torre Llafuda (Menorca)

Protegit per un meravellós bosc d'alzines, entre el camí vell de Maó i la carretera general, hi trobem el poblat de Torre Llafuda que compta amb restes d'habitatges de planta circular, coves, una muralla, un talaiot i una gran taula de més de tres metres d?alçada.

En arribar al poblat, que data del Talaiòtic III (800-450 aC) ens trobem primer amb una sèrie de lloses grans, disposades verticalment en arc, que formen part de l'antic recinte d?entrada. Just davant trobem el talaiot que havia de ser buit ja que la seva part superior es troba semi-enfonsada.

Si entrem a l'alzinar, deixant el talaiot a la nostra mà dreta, veurem el santuari des de la seva part posterior en el qual destaca una gran taula de tres metres i mig (és la segona més gruixuda després de la de Trepucó). Es tracta en realitat de la pilastra en forma de taula que, tal com succeeix en la majoria dels santuaris menorquins, està perfectament caracteritzada. Es troba sempre adossada a la paret del santuari, lleugerament per darrere del monument central.
Més informació: Arqueobalear

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Ses pedreres de s'Hostal (Menorca)

Ses Pedreres de S'Hostal són unes impressionants pedreres on antigament s'extreien peces de marès (gres) i on actualment, i gràcies a l'Associació Cultural Líthica, es celebren representacions culturals, tallers d'escultura, cursos de Tai-chi... Un dels esdeveniments més populars és la Festa de la Lluna Plena a l'agost.

Les dues tècniques extractives del marès han obert en S'Hostal dos tipus d'espai. D'una banda, les antigues pedreres manuals, on parets inclinades dibuixen un laberint de pedra i vegetació i alberguen el Laberint dels Vergers, un circuit botànic de plantes autòctones i un jardí medieval. Per un altre, les modernes pedreres mecàniques, on parets tallades i vertiginosament verticals obren espais cúbics que a l'estiu es fan servir com amfiteatre per a concerts.

Aquesta pedrera va finalitzar la seva activitat al novembre de 1994. Un poc després va néixer l'Associació Líthica que les va llogar per evitar que fossin sepultades com a runes i per conservar aquest important patrimoni etnològic.

Per arribar: des de Ciutadella, s'agafa el conegut Camí Vell. A tres quilòmetres de la població trobarem les pedreres. Pot visitar-se en qualsevol moment del dia però recomanem fer-ho cap a l?horabaixa, pel joc de llums i ombres a la roca.

Més informació: http://www.lithica.es

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

David Glasgow Farragut (Menorca)

Potser us sorprendrà conèixer el protagonisme d?un ciutadellenc en la història dels Estats Units d?Amèrica, Jordi Ferragut Mesquida (1755-1817), un emigrant menorquí més d?aquells que partiren per cercar fortuna a aquelles terres, que deixà enrere una Menorca aleshores colònia britànica per més endavant participar a la Guerra d?Independència nordamericana.

Si la seva empremta fou important en la història del nou país, la del seu fill encara seria més brillant, perquè fou un dels herois de la Guerra de Secessió i primer almirall dels Estats Units, David Glasgow Farragut (1801-1870), conegut amb aquest canvi de vocal al seu llinatge. L?almirall tengué l?oportunitat de conèixer la terra del seu pare el 1867 i fou nomenat fill adoptiu de Ciutadella.

La tradició marinera de Menorca i el record dels Ferragut es reflecteix, entre altres manifestacions, en el Trofeu Nacional Almirall Ferragut d?Snipes. A Ciutadella i Washington DC sengles estàtues adornen les places que duen el seu nom, a l?igual que una altra al Madison Square de Nova York.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Castell de Santa Àgueda (Ferreries)

El poble de Ferreries se situa a la zona més fèrtil de l'illa de Menorca. Molt més amunt, a 264 metres, hi ha les ruïnes d'un castell que sobrevisqué a diferents civilitzacions, tot i que ara només hi resten alguns vestigis.

El seu origen és desconegut, però la troballa d'una extremitat d'un toro de bronze fa pensar que unes construccions talaiòtiques varen servir de base per a les seves muralles. També s'hi han trobat ceràmiques i monedes romanes, que semblen indicar que al recinte hi va haver instal·lat un campament romà.

La major part de les ruïnes que es conserven corresponen a l'antic traçat àrab, que va ser l'època de major esplendor de la fortalesa. Les restes més antigues són les dues torres de planta circular del Castellet, dels segles X i XI. Aquest edifici, juntament amb l'anomenat casa d'Armes i amb un recinte central al cim, constituïen els tres espais principals de la fortalesa.

Una senzilla capella en honor a la santa

Durant l'ocupació islàmica hi havia una població estable, però amb la conquesta catalana el castell va entrar en decadència i les seves funcions defensives varen ser substituïdes per la funció d'atalaia per vigilar la costa. Curiosament, aquesta va ser l'última fortificació que es va rendir a les tropes cristianes el 21 de gener de 1287.

Més endavant s'hi va construir un petit temple d'arquitectura senzilla i austera, que se'l batejà amb el nom de capella de Santa Àgueda a instàncies de Leonor de Portugal, esposa de Pere IV. La devoció popular fou remarcable i existeixen documents antics que descriuen les romeries a l'ermita el dia de santa Àgueda.

Un camí empedrat i en bon estat porta al punt més alt del castell, des d'on pot contemplar-se bona part de la preciosa costa nord de Menorca.

Als seus peus descansa Ferreries, on cada dissabte els pagesos porten els seus fruits al mercat. Fruites i verdures, formatge, mel, fruits secs i altres delícies són ofertes al visitant.

Per arribar al castell de Santa Àgueda per la carretera que porta a Ciutadella cal agafar el trencall en direcció a Els Alocs.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Illa del Rei (Maó)

Aquesta illa propera al port de Maó, va acollir el primer hospital de la ciutat construït pels anglesos al segle XIX i en ella s'han descobert restes d'una basílica paleocristiana del segle VI que demostra que l'illa va ser habitada en temps antics.

El gener de 1888, mentre es llaurava una part de l'illa dedicada a la sembri, es descobria un bell mosaic d'uns 32 metres quadrats. Al principi, es va creure que es tractava d'una vila romana o d'una església hebrea, però després de diversos estudis es va arribar a la conclusió que era una basílica paleocristiana. En l'Illa del Rei només queden restes de la construcció, el mosaic de colors blancs, rosats i blaus està actualment dipositat al Museu de Menorca.

L'illa del rei també allotja una sargantana única al món: la Podarcis lifordi balearia.

Més informació: www.islahospitalmenorca.org

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Concert de piano i violoncel en l'Illa del Rei (Maó)

Aquesta illa propera al port de Maó, va acollir el primer hospital de la ciutat construït pels anglesos al segle XIX i en ella s'han descobert restes d'una basílica paleocristiana del segle VI que demostra que l'illa va ser habitada en temps antics.

El gener de 1888, mentre es llaurava una part de l'illa dedicada a la sembri, es descobria un bell mosaic d'uns 32 metres quadrats. Al principi, es va creure que es tractava d'una vila romana o d'una església hebrea, però després de diversos estudis es va arribar a la conclusió que era una basílica paleocristiana. En l'Illa del Rei només queden restes de la construcció, el mosaic de colors blancs, rosats i blaus està actualment dipositat al Museu de Menorca.

L'illa del rei també allotja una sargantana única al món: la Podarcis lifordi balearia.

Més informació: www.islahospitalmenorca.org

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

El Poblat de Trepucó (Maó)

A uns dos quilòmetres de Maó en direcció a Sant Lluís s'ubica el poblat talaiòtic de Trepucó que, excavat per l'arqueòloga anglesa Margaret Murray al 1931, va ser declarat Monument Històric Artístic al mateix any de 1931.

Aquest poblat talaiòtic té una superfície d'uns 5000 m2 que originalment estava emmurallada però que ara només conserva alguns fragments d'aquesta muralla i dues torres quadrades de defensa al mur oest.

Per les troballes dels arqueòlegs se sap que van existir almenys set talaiots, dels quals avui se'n conserven dos. El talaiot central és un dels més grans de Menorca i és dels de tipus massís, amb una finestreta en la part superior. Al voltant d'aquest talaiot hi ha una construcció en forma d'estrella que va ser aixecada al segle XVIII per les milícies franceses quan volien prendre Maó de mans dels anglesos.
Adossat a la muralla es troba el segon talaiot, més petit però ben conservat.

A l'esquerra del poblat ens trobem amb la magnifica taula que va ser reconstruïda a començaments dels anys 70 del segle XX i se li va afegir un reforç en la part posterior per evitar la seva caiguda.

La visita al Poblat de Trepucó és gratuïta.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Les Navetes Funeràries des Rafal Rubí (Maó)

Les navetes funeràries des Rafal Rubí són monuments exclusius de Menorca que servien com a grans panteons col?lectius. Estan construïdes amb tècnica ciclòpia: grans lloses a la part inferior que formen una paret lleugerament convexa i amb un absis a la part superior. Tenen una entrada amb una llinda formada per grans pedres, que representen el pas del món dels vius al dels morts.

La primera naveta que trobem a la dreta és la septentrional. Té la seva part superior enderrocada i destaca la seva llosa perforada d'entrada que està molt ben tallada.
La segona naveta, denominada meridional, està molt ben conservada: es pot contemplar la seva forma absidal i la seva entrada feta amb una llinda monolítica. Al seu interior trobem dos pisos als quals es dipositaven els enterraments.

Ambdues navetes es van construir al període de transició entre el pretalaiòtic i el talaiòtic, a la segona meitat del II mil?lenni aC i es van continuar utilitzant durant tota l'era talaiòtica.

Com arribar-hi: sortint per la carretera de Maó a Ciutadella, poc abans del Km. 7 veiem una indicació a la dreta que ens assenyala el monument de les Navetes des Rafal Rubí. Ens desviem per aquest camí i pocs metres a l'esquerra veiem les dues navetes.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Illa del Rei (Maó)

Aquesta illa propera al port de Maó, va acollir el primer hospital de la ciutat construït pels anglesos al segle XIX i en ella s'han descobert restes d'una basílica paleocristiana del segle VI que demostra que l'illa va ser habitada en temps antics.

El gener de 1888, mentre es llaurava una part de l'illa dedicada a la sembri, es descobria un bell mosaic d'uns 32 metres quadrats. Al principi, es va creure que es tractava d'una vila romana o d'una església hebrea, però després de diversos estudis es va arribar a la conclusió que era una basílica paleocristiana. En l'Illa del Rei només queden restes de la construcció, el mosaic de colors blancs, rosats i blaus està actualment dipositat al Museu de Menorca.

L'illa del rei també allotja una sargantana única al món: la Podarcis lifordi balearia.

Més informació: www.islahospitalmenorca.org

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (Illes Balears)

L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (1847-1915) va arribar per primera vegada a Mallorca al 1867 viatjant d'incògnit sota el nom de comte de Neudorf. La naturalesa de l'illa, la immensitat del mar i la serra de Tramuntana el van seduir. Per això, durant l'últim terç del segle XIX va adquirir un gran nombre de finques mallorquines, algunes de les quals han estat declarades Béns d'Interès Cultural.

Miramar es va convertir en el centre de totes les seves possessions i allà rebia a totes les seves visites que es sentien captivades per la bellesa del paisatge i les quals es poden considerar com els primers turistes de Mallorca: el pintor i escriptor francès Gastón Vuillier; els prehistoriadors Bartoli i Cartailhac; el naturalista espanyol Odón de Buen; el botànic i rector de la Universitat de Ginebra Roberto H. Chorat; l'escriptora Margarita D'Este; els poetes Rubén Darío i Jacinto Verdaguer ... y la seva gran amiga Sissi. L'emperadriu d'Àustria compartia amb el seu cosí l'Arxiduc el seu amor per la naturalesa i per l'illa, i les seves visites i estades en la mateixa eren habituals.

En l'actualitat Miramar acull un museu on es troben alguns objectes, documents i obres d'art relacionades amb els mons que van viure Llull i l'Arxiduc. Es pot visitar la possessió amb la seva antiga 'tafona' (molí d'oli), el jardí i el claustre que l'Arxiduc va fer reconstruir a partir d'uns arcs gòtics del segle XIII, la biblioteca, el saló d'actes, la Torre del Moro, el mirador amb esplèndides vistes al mar, la capella...

Son Marroig en el terme de Deià és una altra de les propietats que l'Arxiduc va comprar, i va reformar l'antiga casa conservant la torre fortificada del segle XVI i realitzant ampliacions d'estil italià.

Actualment Son Marroig acull el Museu Arxiduc Lluís Salvador que exhibeix objectes i records de l'Arxiduc, una col·lecció de ceràmica i una de pintura mallorquina del segle XIX. Des de 1978 se celebra allà el Festival Internacional de Deià dedicat a la música de cambra.

La casa de camp de S'Estaca, als voltants de Valldemossa, va ser temps enrere la residència que l'Arxiduc va compartir amb Catalina Homar, l'administradora oficial dels seus béns. El propietari actual d'aquesta finca d'arquitectura morisca és l'actor Michael Douglas i la seva exdona Diandra.

S'Arxiduc, com se'l coneix popularment, sempre va tenir una gran voluntat d'integració en la societat mallorquina i fins i tot va aprendre català. L'any 1877, com a agraïment a la seva tasca de divulgació, va ser distingit amb el títol de ciutadà honorari de la ciutat de Palma, que, més tard, al 1910, es va fer extensiu a tota l'illa de Mallorca.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Ramon Llull (Illes Balears)

Ramón Llull (1232 - 1316), va ser un laic pròxim als franciscans, filòsof, poeta, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. A més de ser el primer autor que va utilitzar una llengua neolatina per a expressar coneixements filosòfics, científics i tècnics, va ser el creador del català literari. Llull va utilitzar el català en la prosa literària com a instrument normal de comunicació i com a eina útil en l'expressió cultural.
Entre les seves obres destaquen "Blanquerna", novel·la idealista on el protagonista, conduint la seva vida mitjançant la seva vocació religiosa, intenta arribar a la perfecció espiritual; el 'Llibre de l'ascens i descens de l'enteniment', que desenvolupa el famós mètode 'escalar' del pensament lul·lià: hi ha escales místiques que determinen escales del coneixement per les quals es pot pujar o baixar com si es tractés d'escalinates i "L'arbre de la ciència", possiblement l'obra més important de Llull en la qual el beat recorre a una analogia comuna en ell: la comparança orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Ramon Llull (Illes Balears)

Ramón Llull (1232 - 1316), va ser un laic pròxim als franciscans, filòsof, poeta, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. A més de ser el primer autor que va utilitzar una llengua neolatina per a expressar coneixements filosòfics, científics i tècnics, va ser el creador del català literari. Llull va utilitzar el català en la prosa literària com a instrument normal de comunicació i com a eina útil en l'expressió cultural.
Entre les seves obres destaquen "Blanquerna", novel·la idealista on el protagonista, conduint la seva vida mitjançant la seva vocació religiosa, intenta arribar a la perfecció espiritual; el 'Llibre de l'ascens i descens de l'enteniment', que desenvolupa el famós mètode 'escalar' del pensament lul·lià: hi ha escales místiques que determinen escales del coneixement per les quals es pot pujar o baixar com si es tractés d'escalinates i "L'arbre de la ciència", possiblement l'obra més important de Llull en la qual el beat recorre a una analogia comuna en ell: la comparança orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Els instruments del folklore pitiüs (Illes Balears)

Passats els segles, encara no se sap amb exactitud la procedència de les manifestacions folklòriques d'Eivissa i Formentera. Crida l'atenció la simbologia de la dansa i la singularitat dels instruments musicals que s'utilitzen, elaborats totalment de forma artesanal partint de base de l'ús de matèries primeres exclusivament autòctones.

Les singulars castanyoles de fusta de ginebrer, el tambor (la caixa del qual ha estat elaborada a partir de pi o sabina), la flauta (obtinguda de branca de baladre), l'espasí o fulla sense mànec d'una espasa que es colpeja amb una daga, i la més popular, la xeremia.

La xeremia és un instrument musical de la família de les cornamuses fortament arrelat en la cultura de les illes. El seu so brillant i penetrant acompanya les festes populars des de temps molt llunyans i cap celebració que es preï no pot prescindir d'ell. A l'intèrpret de la xeremia se li denomina xeremier i sempre forma parella amb un flabioler que fa sonar el flabiol (petit flautí) amb la mà esquerra, mentre que amb la seva mà dreta percut el tamborí (sostingut amb una corretja entre els seus dits índex i polze de la seva mà esquerra). Ambdós són els que conformen la colla (duet) de xeremiers.

Tots aquests instruments musicals en conjunt són imprescindibles en els cants i balls de l'illa, on predomina la percussió sobre el melòdic, sostingut per la veu humana que en ocasions allarga les estrofes mitjançant un curiós quequeig sil·làbic.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Emil G. Racovitza, fundador de la bioespeleologia (Illes Balears)

Emil G. Racovitza va recalar a Mallorca durant tres dies del mes de juliol de 1904, en el curs d'una expedició oceanogràfica francesa. Va visitar les coves del Drac i va prendre mostres dels organismes que s?hi va trobar. L'any següent, va presentar la descripció d'una nova espècie, Typhlocirolana Moraguesi, el nom de la qual fa referència al naturalista i propietari de les coves Fernando Moragues. El descobriment d?aquest petit crustaci va marcar l'orientació dels seus estudis cap a la fauna de les coves. La publicació de la seva obra Essai sûr les problèmes bioespéleologiques (1907), va posar les bases de la bioespeleologia. Emil G. Racovitza va fer nombroses expedicions al llarg de la seva vida, va ocupar diversos càrrecs a institucions científiques europees i va assolir una merescuda fama com a científic. En memòria seva, la Fundació Europea Dragan va erigir una escultura al passeig Marítim de Palma.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Santiago Rusiñol (1861-1931) (Illes Balears)

Santiago Rusiñol va néixer a Barcelona el 1861 al si d'una família benestant de la burgesia local i des d'edat primerenca va sentir una inquietud artística que plasmava en el dibuix. En morir el seu pare, quedà tutelat pel seu avi, que no veia amb bons ulls les seves aficions artístiques. En morir aquest, es dedicà sense condicions a la seva passió artística i es formà a França i Itàlia. Les seves obres literàries se centren en el teatre i la novel·la. Se'l considera un dels artistes que impulsaren el moviment modernista a Catalunya.

Entre 1893 i 1929 va fer diverses estades a Mallorca per pintar els seus paisatges, les quals deixaren en ell una empremta indeleble que plasmà en el seu llibre L'illa de la calma (1922), que amb el temps crearia el mite sobre la Mallorca tranquil·la, un paradís per descobrir, que sens dubte va constituir una gran promoció entre els artistes de l'època, fonament per al futur desenvolupament turístic. A continuació un extracte del llibre:

Si pateixes de neurastenia, o penses partir-ne; si estàs atabalat pels sorolls que ens porta la civilitat, per aquesta angoixa d'anar de pressa i arribar allà on no tenim feina (?), seguéix-me en una illa que et diré, en una illa on sempre hi fa calma, on els homes no porten mai pressa, on les dones no es fan mai velles, on no es malgasten ni paraules, on el sol hi fa més estada i on fins la senyora Lluna camina més poc a poc (?) Aquesta illa és Mallorca.

La ciutat de Palma li va dedicar un conjunt escultòric al carrer del Marquès de la Sènia i un carrer del centre. Al museu Es Baluard de Palma es poden contemplar alguns dels seus quadres.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Jaume I, figura cabdal en la història de les Illes Balears (Illes Balears)

El rei Jaume I va néixer a Montpeller l'any 1208 i va morir a València el 1276. Estengué els seus dominis cap al sud aprofitant el declivi del poder almohade en la península ibèrica i va posar les bases de la futura expansió per la Mediterrània de la Corona d'Aragó amb la Cort i la Cancelleria localitzades a Barcelona. Quan morí, els territoris de Mallorca (1229) i València (1245), en forma de nous regnes, es repartiren entre els seus fills. Així, el 1276, Jaume II fou el monarca del regne independent de Mallorca, que comprenia totes les illes Balears, els comtats de Rosselló i la Cerdanya i altres drets territorials (Cotlliure, Montpeller, Omeladès, Carladès, etc). D'altra banda, el seu germà Pere II governà els regnes d'Aragó i de València a més del comtat de Barcelona, que englobava el territori de Catalunya.

El mateix Jaume I dictà la gran crònica de El Llibre dels Feits, una obra autobiogràfica que constituí una novetat per a l'època i que serveix per conèixer millor aquest personatge històric i les seves gestes, a més de ser una obra destacada de la cultura catalana ja que va ser transcrita en aquesta llengua. Durant el seu regnat s'elaborà el Llibre del Consolat de Mar, que és la primera compilació consuetudinària marítima del món. Fou també protector del religiós mallorquí Ramon Llull, important missioner, filòsof i poeta.

Per a les illes Balears Jaume I constitueix un referent històric indiscutible atès que comporta la incorporació definitiva de les illes als regnes cristians medievals. El rei En Jaume o el Conqueridor, com hom el coneix popularment, continua formant part de l'imaginari col'lectiu dels illencs, malgrat el transcurs de les centúries. La repoblació dels nous territoris del rei amb súbdits procedents majoritàriament de Catalunya contribuí a l'expansió de la llengua i la cultura catalanes que varen evolucionar en aquests llocs amb característiques pròpies. Aquest fet marcà la personalitat d'aquests pobles les singularitats dels quals perviuen al llarg dels segles i potser sigui la raó per la qual reconeixen en els fets històrics d'aquest rei l'origen de la seva idiosincràsia.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Els foners de les Illes Balears (Illes Balears)

El tir amb fona es practica avui en dia, rememorant als famosos foners que repel·lien les incursions invasores des de la costa, llançant pedres amb la fona, arribant a perforar el casc de les embarcacions enemigues. Els foners baleàrics van arribar a ser famosos en tot l'antic Mediterrani, sent molt cotitzats com mercenaris, doncs eren contractats i/o segrestats i/o esclavitzats per a lluitar en les embarcacions d'altres pobles del Mediterrani, assolint grans victòries gràcies a ells.
Els foners de Balears són coneguts des de l'any 700 abans de Crist, quan van plantar cara a l'atac de pirates grecs i fenicis llançant pedres amb les seves fones i guanyant totes les grans batalles púniques en contra dels romans. Els foners de Balears van tenir una especial rellevància en la guerra contra Agatocles i en la batalla de Himera (350 a. C.) en la qual van salvar amb el seu valor a l'exèrcit Cartaginès.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

El poblat prehistòric de Son Mercer de Baix (Ferreries)

El poblat prehistòric de Son Mercer de Baix es troba situat a la part occidental de l'illa, sortint de Ferreries cap a es Migjorn Gran. Per arribar-hi, es pren el primer camí a mà dreta anant cap a aquesta última població. Són 25 minuts de pista de terra, després de la qual s'arriba a una petita aplanada que domina el barranc de Son Fideu.

Aquest poblat, que va ser habitat durant el període pretalaiòtic (2500-1800 aC) i el talaiòtic (1600-123 aC), està format per dues navetes principals en forma de ferradura i altres estructures complementàries rectangulars. Una d'elles un petit taller de fosa de coure, la qual cosa fa pensar en un llogaret amb dues unitats d'uns trenta metres quadrats de superfície cadascuna d'elles. Fins i tot estava tancat amb una muralla defensiva.

A més, és molt conegut per la singularitat d'un dels seus monuments: la Cova des Moro, una naveta d'habitació amb tres columnes de pedra que subjecten la coberta atorgant majestuositat a la construcció. Aquesta naveta, una de les construccions clàssiques de l'arqueologia menorquina, va ser declarada monument historicoartístic el 1931.

Les excavacions efectuades en aquest poblat han descobert lingots de bronze i gresols de terra refractària per fondre metall i ens informen que els seus habitants es dedicaven al pasturatge i a la recol?lecció.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Torralba d'en Salord (Alaior)

Els estudiosos Peter Hochseder i Doris Knösel han descrit els monuments talaiòtics com 'obres mestres de la potència en equilibri; són a alhora arquitectura i escultura, són pensaments convertits en pedra'. Una visita al poblat talaiòtic de Torralba ens ho demostra llargament.

El conjunt és a mig camí entre Maó i Alaior. Va ser habitat des de l'època prehistòrica fins a l'Edat Mitjana i conserva una espectacular sala hipòstila, fragments de muralla, coves, una habitació talaiòtica, un gran talaiot, i restes d¿un altre de dimensions menors.

Però allò veritablement espectacular és l'anomenat recinte de taula, amb una alçada de 4,30 metres i voltat de pilars laterals, un fet bastant comú en aquest tipus de monuments. La taula consisteix a una gran llosa horitzontal suportada sobre una altra de vertical. Té forma de taula, i és justament d'aquí que en ve el nom. Tanmateix, també sembla una T gegantsca, que s'ha convertit en un símbol impossible de desxifrar.

Monument exclusiu de Menorca

La taula és una construcció exclusiva de Menorca, més elegant i evolucionada que la resta de monuments prehistòrics descoberts. Segueix essent un misteri el fet que de no trobar-ne mostres a Mallorca, malgrat pertànyer a la mateixa cultura talaiòtica.

Sembla que exercien funcions de santuari, que en aquesta època es construïen en enclavaments on una divinitat manifestava la seva presència. Eren llocs reservats al culte, on s'oferien sacrificis i ofrenes a la imatge del déu i on cremaven fogueres de caràcter permanent.

Aquest indret era ple d'aliments, estatuetes de divinitats o exvots. Pel voltant de la taula de Torralba va aparèixer la figura de bronze d¿un toro, que ha estat datada en el segle III a.C i, pel que sembla, es col·locava damunt un pedestal com a objecte de culte. Una altra troballa va ser un cremador de perfum de fang en forma de cap de deessa.

No sap ningú què signifiquen aquestes taules, però tothom coincideix en la poderosa força que aconsegueixen mitjançant la simplicitat.

Al poblat talaiòtic de Torralba hi podem arribar des de Maó, per una desviació de la carretera principal, a set quilòmetres; i des d'Alaior, per un camí que surt del mateix centre de la vila.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Jaciment arqueològic de Son Fornés. (Illes Balears)

El 1975 s'hi va realitzar la primera excavació i fins l'any 2011 s'han dut a terme catorze campanyes de camp. En elles s'han pogut documentar tres períodes històrics: el Talaiòtic, el Posttalaiòtic i el Clàssic/Romà.

Del període Talaiòtic, documentat des del segle IX fins a mitjans del segle VI ane, trobem tres edificis ciclopis de caire comunitari: els Talaiots, un dels quals és el més gran de Mallorca, amb 17 m de diàmetre i 4 m d'alçada. Pel que fa a les cases d'aquests antics habitants del Pla, se n'han documentat set. Aquest període va finalitzar amb la destrucció, de forma violenta, de tot el poblat per donar pas a una nova etapa de la història, la Posttalaiòtica (segles V - III ane).

L'etapa posttalaotica és un període de canvis socials i econòmics de la qual s'han conservat sis habitatges i un espai de tipus ritual. Aquest període finalitzà amb la cada vegada major influència púnica i la definitiva conquesta romana de l'illa a l'any 123 ane, pel cònsol romà Quint Cecili Mètel.

Del període Romà s'han documentat divuit espais domèstics i zones de tallers així com dos santuaris (S1 i S2), recentment excavats.

La informació més detallada referent al jaciment es pot trobar al Museu Arqueològic de Son Fornés, un museu monogràfic situat al Molí d'es Fraret, al poble de Montuïri, ubicat a la carretera Ma-3220 que uneix la localitat amb Sant Joan.

Museu monogràfic de Son Fornes
Molí d'en Fraret
C/Emili Pou, s/n
07230, Montuïri
telf/fax: 971 64 41 69

e-mail: info@sonfornes.mallorca.museum didactica@sonfornes.mallorca.museum

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Commemoració de l'atac turc a Ciutadella el juliol de 1558 (Ciutadella de Menorca)

El dia 9 de juliol tenen lloc els actes principals de commemoració de l'atac turc a Ciutadella el juliol de 1558, l'anomenada Festa Patriòtica, fets també coneguts com Any de sa Desgràcia. Una època convulsa on el poder otomà era el dominant al Mediterrani.
Se celebra una sessió solemne del municipi i es dóna lectura a l'anomenada Acta de Constatinoble, una acta notarial escrita en aquesta ciutat otomana pels prohoms captius protagonistes de l'heroica defensa de la ciutat. Després del setge, Ciutadella finalment fou saquejada, incendiada i tots els supervivents de la ciutat i voltants (fins a 3.452 persones), capturats i traslladats a territori otomà. Una missa d'exèquies i una ofrena a l'obelisc que s'alça davant de la casa consistorial en commemoració dels fets, completen la cerimònia.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

El sepulcre prehistòric de Son Olivaret (Ciutadella de Menorca)

En les immediateses de la bateria militar de Son Olivaret, a Ciutadella, en un punt de meravelloses panoràmiques, es troba el sepulcre prehistòric de Son Olivaret, un jaciment desconegut i intacte descobert per l'equip d'arqueòlegs del Museu de Menorca l'any 2004.

Es tracta d'una ossera col·lectiva utilitzada entre el 2.300 i el 900 aC., el recinte de la qual estava cobert per lloses de pedra. La seva estructura està formada per un doble mur de forma ovalada i té una entrada orientada al sud-oest, un corredor i una cambra interior on es troben la major part de les restes humanes i de ceràmica.

Gràcies a les excavacions realitzades l'últim any, s'han recuperat uns sis-cents fragments entre ceràmica i ossos que podrien correspondre a més de 50 individus, entre adults i nins. Destaca la troballa d'una dotzena de vasos ceràmics, uns quants botons d'os de forma triangular, comptes, un penjoll i una agulla de bronze i fins i tot una pedra per llançar amb la fona.

Les restes s'estan estudiant al Museu de Menorca i en breu s'exposaran al Museu Municipal de Ciutadella.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Coves prehistòriques de Menorca (Ciutadella de Menorca)

Menorca compta amb un patrimoni arqueològic molt ric amb diferents tipus de monuments dels quals es pot gaudir avui en dia, com la Naveta des Tudons a Ciutadella, el Poblat de Trepucó a Maó o la Basílica Paleocristiana de Son Bou, entre d'altres.
Altres jaciments que en l'actualitat no són accessibles però les troballes dels quals es troben exposades als museus de l'illa i ens han revelat dades úniques de la prehistòria són La Cova des Carritx, la d'Es Mussol i la Cova del Pas.

Aquesta última, la cova sepulcral prehistòrica intacta d'Es Pas, va ser descoberta per diversos espeleòlegs en un remot barranc al cor de Menorca a una altura aproximada d'un sisè pis i conté una enorme col?lecció d'ossos entremesclats i semi-soterrats.
Al petit recinte de la cova (d'uns 4 metres de diàmetre més un petit passadís d'entrada), col?locats en successives inhumacions, hi ha mig centenar de cadàvers, la majoria en posició fetal, embolcats en sudaris de pell de bòvid i lligats amb cordes formant paquets funeraris.
Les mòmies estan gairebé intactes i conserven cabells i teixits momificats naturalment com a massa muscular, massa cerebral, parts dels pulmons i restes fecals. També hi ha d'altres elements orgànics: fustes, cordes, pells d'animals i teixits vegetals, i objectes d'aixovar com una espècie de cilindres de cuir en forma de vasos amb tapa i catifes de pell.
Ja han estat identificats 22 individus, 14 adults (tots homes), 4 joves i 4 nens (inclòs un nounat, també empaquetat).
S'estima que les inhumacions es van produir al llarg d'entre 50 i 200 anys, en la cultura pretalaiòtica. La gent vivia en poblats, eren agricultors, ramaders i recol?lectors, i molt hàbils amb la fusta i la metal?lúrgia.

Museu de Ciutadella

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Sa Cova des Coloms (Es Migjorn Gran)

Les seves dimensions realment fan que la figura humana resulti insignificant al seu interior.
Els tudons van donar nom a aquesta catedral de les profunditats. Des temps enrere els menorquins l'han utilitzat per capturar aquestes curioses aus. També destaca la seva important població de ratpenats, que junt amb les molses i líquens que cobreixen les parets, ofereixen aquest aspecte tan misteriós a la gruta.
En aquest lloc va aparèixer un objecte votiu de l'època prehistòrica. Una banya de toro, símbol totèmic que ens recorda el culte a la fertilitat representat a l'antiguitat per la vaca.
No resulta estrany que els primers pobladors de Menorca escollissin aquesta cavitat natural com a lloc sagrat, Los prehistòrics adoraven les energies tectòniques, les forces subterrànies de la terra, el màxim exponent de les quals eren les coves. La caverna representava una doble simbologia, la fecunditat de l'úter matern i la gruta com a metàfora del viatge al més enllà.
La tradició diu que el destí es lliga o deslliga misteriosament en entrar a Sa Cova des Coloms. Si dues persones penetren alhora en aquesta cova, aviat es separaran l?una de l'altra. Al contrari, si l'atzar reuneix en ella dues persones desconegudes, mai no se separaran. De Sa Cova des Coloms, pot creure-se'n gairebé tot: que el solstici de primavera el sol penetra amb els seus raigs fins al més profund de la gruta, que hagi estat la mítica cova de la nimfa Calipso, des de la qual Ulises sospirava per la seva llunyana Itaca, que fos casa de gegants... la imaginació i les característiques d'aquest lloc accepten qualsevol hipòtesi.

Com arribar-hi:

Des d'Es Migjorn Gran, preneu la carretera que condueix fins a la platja de San Adeodat. Del mateix lloc en què finalitza la carretera, al costat esquerre del qual trobem Es Pou des Captiu, es pot arribar fins a la platja. Prenent un sender que la voreja, camineu cap a la vostra dreta -mirant cap al mar- i arribareu a la desembocadura d?Es Barranc de Binigaus Vell. Ens internem pel barranc i, després de passar al costat d'un pou, la vall s'obrirà lentament davant nosaltres. Agafant sempre la direcció de l?esquerra, el camí ascendeix fins a divisar la blanca silueta de la casa de Binigaus, i només uns passos més enllà arribem a la cova.
De tota manera és convenient consultar la seva disponibilitat a les Oficines d'Informació Turística.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Espectacle

Espectacle equestre del Club Escola Menorquina (Menorca)

Els genets abillats a la usança de l'illa i les seves muntures ens delecten amb diferents números amb cavalls menorquins de pura rassa i de doma menorquina. Tradició i espectacle per mostrar-nos l'afició dels habitants de l'illa pels cavalls.

http://www.showmenorca.com

Club Escola Menorquina
Crta. Cala Galdana, km 0.5
07750 Ferreries

+34 971 373 497
De junio a septiembre, los miércoles y domingos a las 20.30

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Temporada d'Òpera Maó (Menorca)

Giovanni Palagi productor operístic establert a l'illa va promoure la construcció del Teatre Principal el 1829. Tal era l'èxit de les òperes que els recintes anteriors s'havien quedat petits. Totalment reformat i reinaugurat el 2001, conserva tot el seu sabor vuitcentista, però dotat amb les últimes tecnologies. Un escenari inigualable per a les representacions d'òpera.

http://www.teatremao.org

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Espectacle eqüestre de la ramaderia Son Martorellet (Menorca)

No hem de deixar de veure aquest fantàstic espectacle en el qual genets i cavalls ens mostren les seves habilitats. Bells exemplars de cavalls de pura sang menorquina domats a la usança de l'illa.

http://www.sonmartorellet.com
Crta. Cala Galdana, km1.5
07750 Ferreries
+34 609 049 493/+34 971 155 025
Maig a octubre, els dimarts i els dijous a les 20.30h.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Concert

Festival Internacional Menorca Jazz (Menorca)

L'oferta musical de Menorca s¿amplia amb el jazz, un estil musical que any rere any té un major nombre d'aficionats. Jazz Obert col·labora amb altres associacions per dur al festival primeres figures nacionals i internacionals i promoure l'afició pel jazz.

http://www.jazzobert.com

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Festival de Música d'Estiu (Ciutadella de Menorca)

Les Joventuts Musicals de Ciutadella organitzen, amb el suport d'institucions i associacions, aquest magnífic certamen. Desfilen pel festival figures de primer ordre, però al mateix temps està obert als nous músics que comencen a destacar. Els concerts es fan en el Claustre del Seminari, encara que en ocasions es traslladen a altres escenaris.

http://www.jjmmciutadella.com

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Festival Internacional de Música de Maó (Maó)

Les Joventuts Musicals de Maó, en col·laboració amb diverses institucions i associacions, organitzen aquest important certamen musical. Joventuts Musicals de Maó, constituïda el 1959, ha promogut fins a la data més de 1.000 concerts i la creació de l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca (professional) i del Cor de Sant Antoni (aficionats).

http://www.menorcaweb.net/jmdemao

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Festival Internacional de Música Clàssica Serenates d'Estiu (Illes Balears)

Aquest festival de llarga tradició va fer els seus primers passos al claustre gòtic de sant Francesc el 1971 i coincidint amb el seu vintè aniversari es va traslladar al castell de Bellver. Des d'aquell any i durant el mes d'agost el pati d'armes del castell es converteix en un escenari a cel obert on prestigioses formacions musicals ofereixen la seva música per a gaudi de residents i visitants.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Festival de Música de Bellver (Illes Balears)

Es tracta d'uns concerts de música clàssica executats per l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma. Aprofitant les agradables nits del mes de juliol i des de 1996, l'Orquestra ens ofereix la seva música sota el cel estelat de Mallorca.

http://www.simfonica-de-balears.com

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es