Motor de reservas para hoteles, apartamentos, B&B y hoteles rurales Wubook

Naturalesa de Menorca

El camí de cavalls (Menorca)

El camí de cavalls és una forma alternativa de contemplar els encants naturals de Menorca. A peu, a cavall o amb bicicleta aquesta antiga via costanera ens ofereix la possibilitat d'entrar en contacte amb un dels reclams més importants de l'illa: la seva naturalesa. A més, l'adequació de la totalitat del camí ofereix a la societat menorquina, molt aficionada als cavalls, noves possibilitats per a la pràctica de l'hípica.

El llarg procés de recuperació va començar l'any 2000 amb l'aprovació de la Llei 13/2000 en el Parlament de les Illes Balears i va acabar el 12 de maig de 2008 amb els últims tràmits per al restabliment integral de l?ús públic, lliure i gratuït del camí de cavalls.

Es desconeix exactament quan es va crear i la documentació escrita més antiga trobada fins ara data de 1682, encara que els orígens d'algunes seccions semblen remuntar-se al segle XIV. Aquest camí tenia com a objectiu permetre una bona vigilància de la costa i comunicava les bateries, talaies i altres fortificacions.

Alguns trams es troben actualment en procés de amollonament i adequació mentre d'altres continuen en servei com antany. Informa't a l'Oficina de Turisme de Menorca del progrés en els treballs de rehabilitació dels diferents trams del camí de cavalls, considerat patrimoni històric i bé d'interès cultural i ambiental.

Després d'un llarg procés de recuperació, que comença l'any 2000 amb l'aprovació de la llei 13/2000 pel Parlament de li Illes Balears, aquest va culminar el 12 de maig de 2008 amb els últims tràmits per al restabliment integral de l'ús públic, lliure i gratuït del Camí de Cavalls.

Es desconeix exactament quan es va crear i la documentació escrita més antiga trobada fins ara data de 1682, encara que els orígens d'algunes seccions del mateix semblen remuntar-se al s XIV. Aquest camí tenia com objectiu permetre una bona vigilància de la costa comunicant les bateries, atalaies i altres fortificacions.

Alguns trams es troben actualment en procés de fitament i adequació mentre d'altres, continuen estant en servei com antany. Informa't a l'oficina de turisme de Menorca del progrés en els treballs de rehabilitació dels diferents trams del Camí de Cavalls considerat patrimoni històric i bé d'interès cultural i ambiental.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Cap de Favàritx (Menorca)

Cap de Favàritx és una punta rocosa, de pissarra negra que forma badies en els seus dos costats. La costa té un característic paisatge amb penya-segats no molt alts i de pissarra negra i grisa que configuren un dels terrenys geològics més antics de les Balears. Les zones interiors tenen abundants i fins brolladors d'aigua que recorren la superfície fins que troben una massa de terra i es perden de nou sota ella.
Entre les pissarres es poden trobar fòssils dels primers éssers que van habitar l'indret: crustacis i animalets marins de fa milers d'anys.
La zona del far està molt assotada pels vents, en especial la tramuntana, i les ones superen la barrera de la costa formada per una platja de còdols, al costat del far, inundant una esplanada que en assecar-se forma una superfície blanquinosa coneguda com 'La salina'. En el marge esquerre del far es distingeix a la roca dos tipus diferenciats de materials, a més d'unes llargues vetes d'òxids ocres intensos.
Diu la tradició que les nits de lluna plena, si caminem per aquests bassals màgics, rebrem els efectes benefactors del satèl·lit i l'aigua del mar: força, energia i fertilitat.
A més del far, agafant el camí de Son Camamil·la arribarem a dues platges d'insòlita bellesa: Cala Presili i Cala Tortuga. Dues cales allargades i obertes al mar, d'arena fina i molt fosca la primera i de grava i més petita, però coqueta i tranquil·la, la segona.
Per arribar: agafar la carretera que uneix Maó amb Fornells. En sortir de Maó, a uns 8 quilòmetres, trobarem una desviació a la dreta. Després de 6 quilòmetres, arribarem al Far de Favàritx, construït al 1922.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Parc Natural de S'Albufera des Grau (Menorca)

Inclou dues zones humides (s'Albufera des Grau i es Prat de Morella), àmplies zones del litoral marítim, un illot i nombroses finques en les quals es practiquen activitats agràries tradicionals.

S'Albufera des Grau, una llacuna allargada de 2 km de longitud, és la zona humida més important de Menorca i una de les més destacades de les Illes Balears i constitueix la zona nucli de la reserva de la biosfera. Es troba situada al costat del poble i la platja des Grau. Ocupa una cubeta paleozoica separada de la mar per un sistema de dunes i rep aigua de tres torrents.

El 7 d'octubre de 1993, l'illa de Menorca fou declarada Reserva de la Biosfera pel Comitè Internacional de la Unesco per la seva diversitat ambiental i paisatgística, amb espais naturals de gran rellevància com el Parc Natural de s'Albufera des Grau
L'accés al parc es fa des de la carretera PMV-7102 (es Grau) i la carretera local PM-715 (cap de Favàritx), en el terme municipal de Maó.

Centre de Recepció Rodríguez Femenias
Ctra. de Maó a Es Grau Km 3.5 desviament Llimpa, 07700, Maó, Illes Balears
Tel. +34 971356303 / +34 971356302

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Centre de la Natura de Menorca (Ferreries)

Dins d'aquestes es troba el centre d'exposicions sobre la naturalesa de Menorca. És un centre de divulgació ambiental gestionat pel GOB, situat a Ferreries al cor de l'illa de Menorca, declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Durant tot l'any s'ofereixen exposicions interactives, cicles de conferències i altres activitats, totes temporals i dirigides a tot tipus de públic.

http://www.gobmenorca.com/cnatura

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Posidònia Oceànica, una planta marina que afavoreix la transparència de les aigües (Illes Balears)

Les Illes Balears compten amb unes platges excepcionals i unes condicions per al busseig òptimes per la claredat i la qualitat de les seves aigües. Una de les raons principals és la presència de Posidònia Oceànica, una planta marina angiosperma que afavoreix la transparència de les aigües, evita l'erosió i serveix de refugi per a una gran varietat d'animals aquàtics. De fet, a les aigües de la Reserva Natural de les Salines d'Eivissa i Formentera es troben algunes de les prades marines de Posidònia Oceànica més ben conservades de la Mediterrània.

http://lifeposidonia.caib.es

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Ametlers en flor, espectacle natural als camps de les Illes Balears (Illes Balears)

A mitjans gener, animats per l'escalfor de l'hivern mediterrani, comencen a florir tímidament les varietats primerenques dels més de 7.000.000 d'ametlers de les illes que ens anuncien l'esclat que es produirà entre les darreries de gener i mitjan febrer. Onsevulla trobarem aquest avançament de la primavera, ja sigui a ametlers solitaris o a grans plantacions. En qualsevol cas, farà gaudir els visitants que contemplin aquest espectacle modelat per l'home. Si ens acostam a les flors, podrem comprovar amb detall la varietat dels seus colors que van des del blanc més pur al rosat. Els amants de la fotografia tenen una magnífica oportunitat de dur-se'n un record inesborrable.

La introducció massiva del cultiu d'aquests arbres es produí després que la fil·loxera destruís les plantacions de vinya a finals dels segle XIX. Es cultiva principalment a Mallorca i Eivissa. Podem assaborir els seus fruits al natural, torrats o incorporats a la gastronomia de les illes, sobretot en la rebosteria. Trobarem la producció de la zona més important de l'arxipèlag comercialitzada amb la marca de garantia Ametla de Mallorca. També ens sorprendrà trobar productes derivats dels fruits i les flors d'aquest arbre a les perfumeries.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Barranc d'Algender, valuós ecosistema i un paisatge espectacular (Ferreries)

Al període pre-talaiòtic (2500-1500 a.C.) els pobladors eren agricultors i ramaders que vivien en coves i a les fondalades dels barrancs. Les restes trobades al Barranc d'Algender estan datades de l'any 2200 a.C. i són les més antigues trobades a Menorca.

Aquest barranc va ser declarat Bé Patrimoni de la Humanitat l'any 1998 i es troba al terme de Ferreries. Té una longitud d'uns sis quilòmetres i desemboca a la magnífica platja de Cala Galdana, al sud de l'illa. En alguns punts del seu recorregut pren unes dimensions sorprenents, amb lleres excavades fins a cinquanta metres d'alçada.

Tota la zona és de gran valor ecològic, i prova d'això són els dotze hàbitats diferents que hi coexisteixen. El nombre d'espècies vegetals i animals supera les 200, de les que 18 són endèmiques i 26 classificades com a rareses. Una mostra de vegetació exuberant és l'entorn del torrent, amb un llit molt ben encaixat.

Una ruta per fer a peu o en bicicleta

Aquestes característiques fan del Barranc d'Algender una ruta d'extraordinari interès per recórrer bé a peu, o bé en bicicleta. L'excursió passa per camins mil·lenaris entre frondosos boscos mediterranis, restes d'antigues construccions en roques i vessants, o terrenys conreats amb tècniques centenàries.

A les vessants connecta amb un tram del camí vell de Maó, conegut popularment com Ses Voltes, un dels paratges més admirables del recorregut. Té un quilòmetre de llarg i porta fins a la llera, formant tombants de ferradura tallats a pic i pala sobre les roques.

Una de les panoràmiques més impressionants és la que ofereix el barranc vist des de dalt. S'ha de prendre un camí a la dreta situat a mitja baixada, just on hi ha una alzina centenària.

Creuant un petit pont, és possible caminar pel fons del barranc, una altra bonica experiència que haurem de gaudir mostrant un respecte escrupulós envers el meravellós ecosistema.

Al km. 29'400 de la carretera C 721 hi ha el trencall que porta al Barranc d'Algender.

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es

Concert de piano i violoncel en l'Illa del Rei (Maó)

Aquesta illa propera al port de Maó, va acollir el primer hospital de la ciutat construït pels anglesos al segle XIX i en ella s'han descobert restes d'una basílica paleocristiana del segle VI que demostra que l'illa va ser habitada en temps antics.

El gener de 1888, mentre es llaurava una part de l'illa dedicada a la sembri, es descobria un bell mosaic d'uns 32 metres quadrats. Al principi, es va creure que es tractava d'una vila romana o d'una església hebrea, però després de diversos estudis es va arribar a la conclusió que era una basílica paleocristiana. En l'Illa del Rei només queden restes de la construcció, el mosaic de colors blancs, rosats i blaus està actualment dipositat al Museu de Menorca.

L'illa del rei també allotja una sargantana única al món: la Podarcis lifordi balearia.

Més informació: www.islahospitalmenorca.org

Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es