Oci a Menorca
Festa
Els Pastorets de Ciutadella (Menorca)
Els Pastorets és una dramatització del naixement de Jesús que té el seu origen en les representacions de l'adoració dels pastors que la gent del poble realitzava antigament durant la missa del gall.
L'obra actual explica la història d'un nin a qui el seu pare intenta narrar l'origen del Nadal. I per a això, compta amb l'ajut d'uns àngels que traslladen els protagonistes fins a Belen, durant l'època de l'imperi romà, on viuen en primera persona la història del bé i el mal.
L'obra es representa tradicionalment durant el Nadal a diferentes localitats de l'illa de Menorca com son Ciutadella, Maó o Sant Lluís.
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Sant Joan (Ciutadella de Menorca)
La festa té 3 dies principals: el Dia des Be, el dissabte de Sant Joan i el dia de Sant Joan.
Dia des Be
El dia abans de la festa es prepara un Be viu, rentat i pentinat cada dia de la setmana anterior i vetllat durant tota la nit perquè no s'embruti. Tot just començar el dia, l'adornen amb flocs de seda de colors, li pinten unes creus sobre l'esquena i les banyes amb purpurina, i li posen al front una corona com les dels cavalls. 'S'homo des Be' que vesteix dues pells de be, una davant i l'altra darrera, passeja durant tot el dia el be sobre les espatlles i acompanya els caixers a fer la capta.
Es preceptiu fer la primera visita a casa del senyor Batle i la segona, al palau del Bisbe; després es visiten autoritats, propietaris, pagesos i persones distingides segons una llista confeccionada prèviament.
Dissabte de Sant Joan (23 de juny)
Entre les 2 i les 3 de la tarda, 'es Fabioler' va a casa del Caixer Senyor per sol·licitar autorització per a començar la festa. Després recorre els carrers on viuen caixers i cavallers avisant a toc de fabiol i tambor. Comença la cavalcada i passa per l'hospital municipal i es dirigeix a la plaça del Born, on es fa el primer 'caragol' (voltes entorn a un indret) de les festes.
Després surten, per on era l'antic portal d'Artrutx, cap a Sant Joan de Missa, on actualment es canten 'vespres'. Entretant, a Ciutadella hi ha una batalla d'avellanes.
La cavalcada torna a sol post, per córrer a Sa Plaça, en un trajecte a galop tirant que va de la Plaça de la Catedral a la Plaça Nova.
La festa sol acabar-se amb un ball i l'acompanyament del caixer Capellà a casa seva.
Dia de Sant Joan (24 de juny)
A les 7 del matí, el fabioler surt a demanar autorització per a començar, avisa i arreplega la cavalcada que a les 9 ja completa, torna a fer un 'caragol' a Santa Clara. Tot seguit baixen al Pla de Baixamar, on precedit d'un altre 'caragol', els cavallers assagen els jocs d''ensortilla' i de 'córrer abraçats'.
Els jocs d'ensortilla consisteix a encertar una anella penjada amb l'asta que porta el cavaller corrent al galop. Qui l'encerta, guanya una canya verda de la qual penja una cullera d'argent. El joc de 'ses carotes' es juga amb dos cavallers, els quals un al costat de l'altre corren al galop per un trajecte determinat, i un para amb una 'carota' (escut de llenya prima que du pintada una cara grotesca) els cops que l'altre pega amb una lladriola o amb el puny. En el joc de 'córrer abraçats', hi participen també 2 cavallers que corren al galop un trajecte i abans d'acabar-lo, han d'ajuntar els cavalls, donar-se la mà, abraçar-se i besar-se.
A les paraules de 'fins l'any que ve, si Déu vol' o 'fins un altre, si Déu vol' que pronuncia el caixer Senyor i a la resposta de la comitiva amb les mateixes paraules, s'acaben les festes de Sant Joan amb un castell de focs artificials.
web de l'ajuntament de Ciutadella
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Festes de Sant Martí a Es Mercadal (Es Mercadal)
Les festes de Sant Martí de Es Mercadal, que se celebra el tercer cap de setmana de juliol, tenen un origen medieval i a elles els cavalls i els seus genets surten vestits de gala amb els seus crins trenats, portant ornaments diversos i banderes de colors.
Antigament les confraries religioses eren les que organitzaven les festes i els seus integrants, que representaven els diferents estaments de la societat medieval, eren els genets (caixers) de la anomenada qualcada. (cavalcada)
La festa comença quan el flabioler, un jove que munta un ase i obre pas a la comitiva, rep el permís de l'alcalde de començar la festa i al balcó de l?ajuntament dóna el primer toc de tambor i flabiol davant el silenci de la multitud expectant.
El flabioler recollirà el Caixer Sobreposat a casa seva i serà aquest qui encapçali la qualcada portant la bandera de Sant Martí. Ambdós recolliran a la resta de Caixers en aquest ordre: el Caixer Pagès, un camperol del municipi i que representa la pagesia; el Caixer Casat és el representant dels artesans i el portaveu dels caixers; la Capellada, que és el representant de l?església i finalment, el Caixer Batlle que és el que presideix la qualcada, representa a l?Ajuntament i organitza les festes.
Quan tots junts arriben a la plaça, els cavalls salten i ballen al ritme de la música típica del jaleo mentre la multitud aplaudeix i els intenta tocar. La festa acaba amb la cerimònia religiosa de Completes a l?Església de Sant Martí.
Programa de festes: Ayuntamiento de Es Mercadal
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Festes de la Mare de Déu de Gràcia (Maó)
Encara que les activitats festives comencen el dia 1 de setembre, destaquen els actes dels dies 7, 8 i 9. Les festes a l'illa de Menorca tenen un atractiu molt especial on destaquen els actes rituals dels càrrecs tradicionals de les festes (fabioler, caixers) i la participació de cavalls de pura rassa menorquina. El dia 7 a la tarda el fabioler inicia el replec que consisteix a reunir els genets que participen en el jaleo, activitat que té lloc a la Plaça de la Constitució, on els genets vestits a la manera tradicional menorquina, demostren les seves habilitats quan la gent anima els cavalls a aixecar-se sobre les potes de darrera. Al día següent, festivitat de la verge, el ritual comença a les 8.00 h. i el jaleo a les 12.00 h. A la tarda es fan corregudes de cavalls al Cós de Gràcia.
Tots els actes tradicionals es complementen amb activitats variades de música, dansa i folklor sense oblidar els grans castells de focs artificials. Pot consultar-se el programa complet a www.ajmao.org i per més detalls consultau amb les oficines de turisme de Menorca.
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Els Llumets de Maó (Maó)
Cada primer cap de setmana de desembre, nins i majors es congreguen al capvespre al voltant de l'Església de Santa Maria de Maó esperant l'arribada de Els Llumets, la qual anuncia el començament de les festes nadalenques.
Els Llumets són quatre follets que, des de fa ja uns quants anys, s'encarreguen de fer arribar a Maó la llum de Nadal. En un ambient de gran expectació i acompanyats per una gran lluna blanca, aquests éssers fantàstics es deixen caure des del campanar de l'Església de Santa Maria fins arribar a la Plaça de la Constitució, fent les delícies dels més petits.
A continuació de la seva arribada, molt desitjada, i amb un espectacle ple de màgia, Els Llumets compten fins a tres i tots els llums de la ciutat s'encenen donant la benvinguda a les festes i vestint les places i carrers de Maó de colorit i alegria.
Aquest mateix dia, s'inaugura la Fira de Nadal situada al carrer Ses Moreres, on es poden trobar tot tipus d'ornaments nadalencs, objectes de regal i productes alimentaris típics d'aquestes dates.
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Matances de Bujots (Ciutadella de Menorca)
El mot 'bujot' significa 'ninot', i és una paraula despectiva per referir-se a algú sense personalitat. A Ciutadella, les 'Matances de Bujots' ofereixen l'ocasió de fer pujar els colors a la cara a la classe política i posar en evidència qualsevol situació que hagi estat motiu de crítica.
No sembla haver-hi constància de l'origen d'aquesta tradició, encara que el més probable és que vingui d'un antic costum en què es treia un ninot a voltar pels carrers de Ciutadella; després, el ninot era cremat a la plaça des Born. Una fotografia de 1883 que penja en els locals del Cercle Artístic mostra aquest ninot sacsejat pel poble.
Tampoc no n'és gaire clara la simbologia, si bé tot sembla indicar que era una forma festiva d'acabar la Quaresma, una època de foscor i privacions.
Un home de palla, motiu de burla
Molt abans del Diumenge de Pasqua diverses entitats i associacions ja tenen llest el seu bujot, que guarden ben amagat i no ensenyen fins que és penjat al carrer aquest mateix dia. El ninot és un home de palla, i porta un cartell que explica amb enginy el motiu d'escarni.
Els cartutxos que es fan servir es preparen especialment en una fàbrica de Maó, són de foguejament i porten una mica de pólvora i un tap. Es disparen amb escopetes de caçar amb salva, i per cada ninot s'utilitza una mitjana de tres-cents trets, que són disparats per quatre o cinc tiradors.
El començament és a les 12.00, moment en què a Ciutadella comença un enrenou eixordador; els trets no s'acabaran fins que l'home de palla haurà estat abatut per la pólvora i caurà a terra voltat de flames, fet que pot trigar al voltant d'uns deu minuts.
Amb aquesta curiosa tradició, la gent de Ciutadella surten de la Quaresma purificats i protegits dels mals averanys.
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Festes nadalenques (Illes Balears)
Les festes nadalenques arriben a les Illes Balears amb l'expressió de la tradició acompanyada de noves manifestacions i activitats que faran les delícies dels visitants. Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, cadascuna amb la seva personalitat, ens ofereixen tradició i modernitat al llarg d'aquests dies. La il·luminació i la decoració de carrers i places conviden a passejar més enllà de la posta de sol dins el clima temperat de l'hivern mediterrani.
Des dels primers dies de desembre podrem visitar betlems monumentals a esglésies, ajuntaments o centres comercials. L'origen d'aquesta tradició es remunta a l'Itàlia del segle XIII i s'implanta de forma generalitzada a partir de la segona meitat del segle XVIII. També tindrem l¿oportunitat de contemplar alguns betlems vivents com el d'Artà a Mallorca. Dia 3 de desembre és la festa patronal de Formentera, sant Francesc Xavier, i coincideix amb la matança del porc i l'elaboració dels productes que es consumiran al fogueró d'aquesta festa, de les que vendran i durant tot l'hivern.
Dia 24 de desembre, la nit de Nadal, la missa del gall ocupa el protagonisme de la jornada amb l'apocalíptic cant de la sibil·la, documentat des del segle X a Catalunya i dut a les Illes Balears amb la conquesta cristiana. A Mallorca es manté la tradició des d'aleshores i s'ha recuperat a algunes esglésies de les altres illes. A diferencia d'altres zones, el sopar no té molt de protagonisme i després de missa se sol prendre xocolata amb ensaïmada o coca.
El dia de Nadal és la festa religiosa i familiar per excel·lència en què es reuneixen a taula els parents més propers amb la sopa farcida, l'indiot, el pollastre o la porcella, com a plats principals. Per postres no falten neules, coques de Nadal, coques de torró i torró. Altres especialitats nadalenques són la salsa de Nadal d'Eivissa o la llet d'ametlla a la zona central i sud-oest de Mallorca. A Menorca podem assistir a la representació dels pastorells. El dia següent, segona festa de Nadal, es per tradició festiu, sense significat religiós, però igual de solemne, i continuen les reunions amb els familiars que no es visitaren la jornada anterior.
El dia de sant Silvestre els esportistes poden acomiadar l'any amb la seva participació en algunes de les curses que s'organitzen. Al vespre podrem triar entre una àmplia oferta de restaurants, hotels i sales de festa per acomiadar l'any o seguir les dotze campanades a les places de pobles i ciutats animades amb música. A Palma (Mallorca) coincideix amb la commemoració de l'entrada del rei Jaume I a la ciutat el 1229, la Festa de l'Estendart, amb actes que es fan al matí.
La música és present al llarg de les festes amb especial presència de les nadales. A Eivissa podrem gaudir del cant de les caramelles a algunes parròquies durant la missa del gall. El dia de Cap d'Any és rebut amb concerts a diferents ciutats.
El cinc de gener, la revetlla dels Reis, les cavalcades dels Reis d'Orient són les protagonistes de la nit màgica dels nins a quasi totes les localitats illenques. Els Reis arriben per terra o mar, carregats de regals, i solen acabar el recorregut amb castells de focs artificials. Algunes cavalcades tenen tradició centenària, com la de Palma amb 200 anys d'antiguitat.
Oficinas de informació turística de Mallorca
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Processons de Setmana Santa (Illes Balears)
La Setmana Santa és una celebració religiosa que commemora la mort i resurrecció de Jesucrist però, a més, és una festa de caràcter popular les processons de la qual enfonsen les seves arrels en l'època medieval. Les diverses confraries 'germandats de creients' surten en processó pels carrers de les diverses localitats de les illes recreant els últims dies de Crist. Els actes comen'an el 'Diumenge de Rams' que celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem. Després hi haurà processons de dilluns a divendres, entre les quals podem destacar les de Palma: 'Crist de la Sang' el Dijous Sant i el 'Sant Enterrament' el Divendres Sant. També són recomanables el 'Davallament' de Felanitx, Pollença, Artà i Sineu. La setmana de celebracions acaba el Diumenge de Pasqua quan en la majoria de pobles se celebra la processó de 'l'Encontre', que ens mostra a un Jesús ressuscitat que es retroba amb la seva mare.
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Festes de Carnaval d'Alaior (Alaior)
CARNAVAL D'ALAIOR
El carnaval d'Alaior s'articula entorn de la figura de Bernat Figuerola. Compta la llegenda que aquest personatge era un sabater que va marxar de la ciutat per cercar fortuna a Amèrica. Cada any per Carnaval, Bernat torna i, fins i tot afectat per una greu malaltia que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les festes. L'horabaixa del Dimarts de Carnaval, sospitant l'inevitable, Bernat dicta un satíric testament que es llegeix a la plaça. Finalment, el personatge mor i desapareix entre les flames d'una gran foguera i deixa pas al recolliment de la quaresma.
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Diada del Poble de Menorca (Menorca)
El 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat, patró de l'illa, se celebra la Diada del Poble de Menorca, una festa institucional que commemora l'entrada a Ciutadella l'any 1287 del Rei Alfons III d'Aragó i la incorporació de l?illa a la Corona Catalana-Aragonesa.
Dins els actes programats, destaca la processó dels Tres Tocs, una processó cívica-religiosa que representa l'arribada del monarca: quan Alfons III va arribar als afores de Ciutadella al gener de 1287, va copejar en tres ocasions perquè s'obrissin les portes de les muralles de la Medina Menurka, a l'actual plaça de Ses Palmeres.
El dia comença amb la tradicional Eucaristia a la Catedral de Menorca en honor a Sant Antoni. Després de la solemne missa, la banda municipal de Ciutadella entona l'Himne Nacional d'Espanya perquè el regidor més jove de Ciutadella, ofereixi la bandera al regidor de més gran edat. Darrere això, comença la processó encapçalada per tres cavallers i seguida per la banda de música, els representants religiosos de l'illa acompanyant la imatge de Sant Antoni, els polítics, els militars i el poble.
Després de desfilar pel barri vell de la ciutat, s'arriba a la plaça de Ses Palmeres i és aquí quan el regidor més jove pren la bandera de l'antiga Universitat de l'Illa per realitzar els Tres Tocs sobre la rajola marcada amb la T.
Per finalitzar, el Bisbe entona el Te Deum, un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies, es canta el Salve Regina i el Bisbe pronuncia l'oració final.
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Pessebres d'Illes Balears (Illes Balears)
Els pessebres són escenes que representen el naixement de Jesús mitjançant petites figures com la de la Mare de Déu, la de Sant Josep i la del Nadó. La seva construcció i exhibició forma part de la litúrgia nadalenca a molts països (Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, República Txeca, Llatinoamèrica i els Estats Units) i especialment en la tradició catòlica.
El pessebre es munta abans de Nadal, tradicionalment el dia de la Inmaculada Concepció, amb la Mare de Déu i Sant Josep Obrer com a figures principals envoltades dels tradicionals pastorets, el bou, la mula, arena, palmeres, rius i fins i tot neu. La nit del 24 de desembre s'inclou la figura del Nin Jesús i el 6 de gener la dels tres Reis Mags d'Orient.
L'origen d'aquesta tradició nadalenca es remunta al segle XIII, entre els anys 1200 i 1226, quan en una localitat italiana es va realitzar una representació vivent dels esdeveniments que van envoltar el naixement de Jesús. A partir de llavors, l'Església es va encarregar de que els pessebres es muntessin a esglésies, llars o llocs públics per a incrementar la fe i la devoció.
A Mallorca destaca el Pessebre de Jesús de l'Església de la Anunciació, considerat com el més antic d'Espanya. El seu origen és incert però es creu que els seus autors van ser els Alamanno, tallistes que van treballar a Nàpols entre el 1460 i el 1480. El pessebre ocupa la primera capella de l'esquerra de l'Església. Les imatges de Josep i Maria del segle XV i la del Nin Jesús del XVI, estan envoltades per diversos àngels que volen, uns altres que porten amb instruments com l'arpa, la flauta o l'òrgan, querubins i un àngel amb una cinta amb el Glòria.
Al Palau March trobem un pessebre napolità del segle XVIII format per figures de diversa procedència que reprodueixen el paisatge natural del sud d'Itàlia. Està instal·lat a una sala poligonal, en vitrines amb decorats que serveixen de marc per a les nombroses figures i complements del Naixement.
A Menorca destaca el Pessebre de La Salle d'Alaior per la seva immensitat i representació del paisatge menorquí, amb parets seques, portes de fusta que tanquen les closes, decoració a l'interior de les cases, fum a les xemeneies, aigua a les fonts, rius i pous i fins i tot trons i llampecs.
A Eivissa podem visitar el gran pessebre que cada any s'instal·la sota la carpa del Passeig de Vara de Rei, dissenyat i elaborat per artistes pessebrers d'àmbit nacional.
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
II Altres atraccions (Illes Balears)
Moltes maneres de diversió i lleure acompanyen els visitants de les Illes Balears. La varietat de l'oferta lúdica fa que l'arxipèlag sigui el lloc ideal per a unes vacances inoblidables. A continuació altres suggeriments per gaudir durant l'estada.
Mallorca:
Globus aerostàtics
Mallorca Balloons
http://www.mallorcaballoons.com Cala Millor
IB balloning
http://www.ibballooning.net/ Cala Rajada
Mallorca Experience by Pidelaluna
Organizatció d'esdeveniments de qualsevol tipus a petició del client
www.mallorca-experience.com
Tel i fax 971 744306
Tren del vi
Un petit tren ens du per carretera a visitar de cellers, vinyes i degustar els seus productes
http://www.mallorcawinetours.com/
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Edificis i construccions històriques (Illes Balears)
Les empremtes de la rica història de les Illes Balears es poden veure a les diferents construccions emblemàtiques de les illes. Des dels més senzills als més complexos vestigis de l'activitat, l'enginy i l'estètica humanes a través dels segles es poden admirar a diversos llocs oberts al públic, alguns completats amb mostres gastronòmiques, folklòriques o artístiques.
Mallorca
La Granja de Esporles - Esporles
Can Marquès - Palma
Abacanto (antiguo Son Nicolau)- s'Indioteria, Palma
Jardines de Alfàbia- Bunyola
Els Calderers- Sant Joan
Monestir de Miramar y Son Marroig - Valldemossa y Deià
Poblado prehistórico Ses Païses - Artà
Poblado prehistórico Capocorb Vell - Llucmajor
Baños Árabes - Palma
C/Serra 7
Cartuja de Valldemossa
http://www.museochopin.com- Valldemossa
Torre Fortificada de Canyamel - Capdepera
Castillo de Capdepera - Capdepera
Poblado prehistórico Es Claper des Gegant - Capdepera
Palacio March-Palma
Palacio Real de la Almudaina - Palma
Castillo de Bellver - Palma
La Lonja - Palma
Catedral de Mallorca - Palma
Casal Solleric - Palma
Menorca
-Palau Salort, C/ Major del Born, Ciutadella
-Fuerte de Marlborough - Cala Sant Esteve, Es Castell
-Fortaleza de la Mola, Maó.
Torre de Fornells - Es Mercadal
-Castillo de Sant Nicolau, Pça. de l'Almirall Ferragut, Ciutadella
Poblado prehistórico Torre den Galmés - Alaior
Ibiza
Dalt Vila - Eivissa
Puig de Missa - Santa Eulàlia des Riu
Torres de vigia - Costas de la isla
Formentera
Molino viejo de la Mola - El Pilar de la Mola
Torres de vigia - Costas de la isla
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Naturalesa i fauna (Illes Balears)
Mallorca
Aquari de Mallorca
Tel. +34 971 820 971, gmun@eresmas.com
Porto Cristo, Manacor
Palma Aquarium
http://www.palmaaquarium.com
Platja de Palma-s'Arenal
Auto Safari
Tel. +34 971 810 909
D'abril a setembre diari de 9.00 a 19.00 h.(octubre 9-18)
De novembre a març diari de 10.00 a 16.00 h.
Porto Cristo, Manacor
Botanicactus
Ses Salines
Parc Natural de Cala Mondragó
Santanyí
Reserva Natural de s'Albufereta
Pollença
Parc Natural de sa Dragonera
Illa de Dragonera
Parc Nacional Marítimo-Terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera
Arxipèlag de Cabrera
Museu de Ciències Naturals
Costitx
Jardins d'Alfàbia
Bunyola
Jumaica Parc Tropical
Carretera Portocolom-Porto Cristo km 4,5
Tel. +34 971 833 979
Felanitx
La Granja
Esporles
Marineland
Costa d'en Blanes, Calvià
La Reserva
Puigpunyent
Natura Park
Sta. Eugènia
Observatori Astronòmic
Costitx
Tel. +34 971 876 019 - 689 686 557
Visita concertada
Parc Natural S'Albufera de Mallorca
Alcúdia
Museu Balear de Ciències Naturals. Jardí botànic
Sóller
Jungle Parc Mallorca
Santa Ponça
Menorca
Parc Natural s'Albufera des Grau
Maó
Eivissa-Formentera
Reserva Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Coves (Illes Balears)
El subsòl de les Illes Balears atresora belleses comparables a les de la seva superfície. Les coves naturals que varen sorprendre els seus descobridors moderns varen servir de refugi per als habitants prehistòrics. El llum artificial ens revela l'espectacle commovedor d'aquestes catedrals naturals de pedra llaurada per l'aigua al lllarg de mil·lennis.
Coves a Mallorca:
Coves del Drac
http://www.cuevasdrach.com
Coves d'Artà
http://www.cuevasdearta.com
Coves de Campanet
http://www.covesdecampanet.com
Coves dels Hams
http://www.cuevas-hams.com
Coves de Gènova
C/ Barranc 40 (Gènova) Palma
Tel. +34 971 402 387
Coves a Menorca:
Cova d'en Xoroi
http://www.covadenxoroi.com
Coves a Eivissa:
Cova d'en Marçà
http://personal.iddeo.es/turesma
Coves a Formentera:
Cova d'en Xeroni
Visites concertades +34 971 328 214/ +34 971 328 742
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Parcs aquàtics (Illes Balears)
La diversió està assegurada als parcs aquàtics de les illes, algun d'aquests amb fama de ser dels més grans d'Europa. Grans i petits gaudeixen de jornades refrescants i animades a les atraccions més originals que poden imaginar.
Parcs aquàtics de Mallorca:
Aqualand de s'Arenal (Aquacity)
http://www.aspro-ocio.es/elarenal/mallorca
Aqualand de Magaluf
http://www.aspro-ocio.es/magaluf/mallorca
Western park, Magaluf
http://www.western-park.com/
Hidropark, Port d'Alcúdia
http://www.hidropark.com/
Parcs aquàtics de Menorca:
Aquapark- Aqua Center
http://www.aquacenter-menorca.com
Aquarock
http://www.aquarockmenorca.com
Parcs aquàtics d'Eivissa:
Aqualandia
Aguamar
http://personal.telefonica.terra.es/web/clubciclistabotafoc/aguamar.htm
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Espectacles Hípics (Illes Balears)
La presència del cavall en la societat balear es transforma en esport per la seva afició a les curses de trot enganxat que animen les jornades hípiques que també compten amb alguns concursos de salt. A Menorca no hi ha festa popular sense els seus cavalls de pura sang domats a la usança de l'illa. Un espectacle digne de veure, ja sigui a festes o a picadors.
Mallorca:
Hipòdrom de Son Pardo
http://www.hipodromsonpardo.com
Crta. de Sóller, km 3,5 07009 Palma
Tel +34 971 763 853
Fax +34 971 761 608
Hipòdrom de Manacor
http://www.hipodromdemanacor.com
Ctra. Palma - Artà, km. 49 07500 Manacor
Tel. +34 971 55 00 23
Fax. +34 971 55 95 96
Menorca:
Espectacle equestre - Club Escola Menorquina
http://www.showmenorca.com
Crta. Cala Galdana, km 0.5
07750 Ferreries
+34 971 373 497
De juny a setembre, dimecres i diumenges a les 20.30
Espectacle equestre - Ganadería Son Martorellet
http://www.sonmartorellet.com
Crta. Cala Galdana, km1.5
07750 Ferreries
+34 609 049 493/+34 971 155 025
De maig a octubre, dimarts i dijous a les 20.30
Hipòdrom Municipal de Maó
Carretera de Sant Lluís
+34 971 368 662/+34 971 365 730
Curses de cavalls els dissabtes a les 17.30 h
http://www.hipodromdemao.com
Hipòdrom Torre del Ram
Urbanización Torre del Ram, Ciutadella
+34971 388 038
Curses de cavalls els diumenges a les 18.00 h.
Eivissa:
Hipòdrom d'Eivissa. Sant Rafel
S'Hort Nou
Ctra. Sant Rafel a Santa Eulària
Tel. +34 971 198 561
Curses de cavalls els dissabtes horabaixa de juliol a setembre i els diumenges horabaixa la resta de l'anys.
Hipòdrom de Sant Jordi
Carretera de l'aeroport, km 4. Sant Jordi. Teléfono: +34 971 396 669. Curses tot l'any els diumenges horabaixa.
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Fauna (Illes Balears)
Mallorca
Rancho Grande
http://www.ranchograndemallorca.com
Son Serra De Marina
CR Arta -Alcudia KM 13.7
07458 Santa Margalida
Acuario de Mallorca
Tel. +34 971 820 971, gmun@eresmas.com
Porto Cristo, Manacor
Palma Aquarium
http://www.palmaaquarium.com
Playa de Palma-s'Arenal
Auto Safari
Tel. +34 971 810 909
De abril a setiembre diario de 9.00 a 19.00 h.(octubre 9-18)
De noviembre a marzo diario de 10.00 a 16.00 h.
Porto Cristo, Manacor
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Casinos (Illes Balears)
Les Illes Balears ens ofereixen espais d'entreteniment per passar una bona estona a algun dels jocs del casino o a les màquines automàtiques d'aquest. La possibilitat d'un sopar romàntic, música en viu i l'emoció dels jocs d'atzar, una bona alternativa per a les nits de les illes.
Casino de Mallorca
http://www.casinodemallorca.com El Casino de Mallorca es traslladarà en breu a Portopí Centre, Palma.
Casino de Menorca
http://www.casinomaritimo.es
Casino d'Eivissa
http://www.casinoibiza.com
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Discoteques (Illes Balears)
Des de fa temps les discoteques s'han convertit en protagonistes de la nit i són un complement de les moltes activitats que es poden realitzar a les illes. Algunes són espectaculars per les dimensions, les festes o per l'animació complementària que ofereixen. A continuació s'ofereix una relació orientadora d'algunes discoteques de les Illes Balears. Per a més informació, consultau l'oficina de turisme de l'illa o zona turística que visiteu.
Mallorca
TITO'S
Palma
http://www.titosmallorca.com
Abraxas
http://www.abraxasmallorca.com
Palma
ZARABANDA
Palma
http://www.zarabandapalma.com
BCM
http://www.bcm-planetdance.com
Magaluf
Riu Palace
Platja de Palma
BANANAS
Torrenova - Palmanova
CAR WASH
Torrenova- Palmanova
CARAMBA
Santa Ponça
CASABLANCA EMILIO
Magaluf
DON GATO
Magaluf
FAMA
Santa Ponça
HEROES
Magaluf
KITTY O'SHEAS
Santa Ponça
MISSISSIPI
Peguera
PALADIUM
Peguera
PANAMA JACK
Magaluf
PLANET ROCK
Magaluf
POCO LOCO
Torrenova- Palmanova
PYGMALION
Peguera
RENDEZ-VOUS
Peguera
SAXO
Torrenova-Palmanova
SCAMPS
Torrenova-Palmanova
TEMPUS
Peguera
TMF
Peguera
TOKIO JOES
Magaluf
Menta
Port d'Alcúdia
http://www.mentadisco.com
Bell's
Port d'Alcúdia
http://www.bellsdisco.com
Magic
Port d'Alcúdia
Chivas
Port de Pollença
http://www.pollensanet.com/chivas
Physical
Cala Rajada
Bolero
Cala Rajada
http://www.bolero-angels.com
Menorca
ARS
Maó
SI
Maó
Casino Sant Climent
Sant Climent-Maó
Mamas & Papas
Es Castell
Club San Jaime
Urb. Sant Jaume
Alaior
Cova d'en Xoroi
Cala en Porter
Alaior
Lateral
Ciutadella
Pedros
Ciutadella
Ibiza
Es Paradís Terrenal
Sant Antoni de Portmany
www.esparadis.com
Pachá
Ibiza
www.pacha.com
Amnesia
http://www.amnesia.es
DC10
Ibiza
El Divino
http://www.eldivino-ibiza.com
Privilege
http://www.privilege.es
Space
http://www.space-ibiza.com
Anfora disco
Dalt Vila - Eivissa
Tel: 971 302 893
Formentera
Xueño
http://www.xueno.com
Textos i imatges facilitades per www.illesbalears.es
Contacto
Legal
Antoni Lluís Coll Seguí
Camí de Maó, 39
07760 Ciutadella de Menorca
Illes Balears | Espanya
NIF 41736557K
Menurka, lloguers de vacances.
+34 628 52 16 82
info@menurka.com
www.menurka.com